La construcció s’aferra a la col·laboració públicoprivada per impulsar la recuperació que doni resposta a les necessitats de rehabilitació i renovació urbana i accés a l’habitatge.
El sector de la construcció i l’edificació va reivindicar en una reunió la seva capacitat per ser locomotora de la recuperació econòmica amb el suport públic necessari. Aquest pla ha de contemplar mesures de gran importància i recursos suficients per accelerar la seva activitat amb una «onada de renovació immobiliària» que atengui a les necessitats de rehabilitació, regeneració urbana i accés a l’habitatge existents i que estigui en consonància amb l’estratègia verda promoguda per la Comissió Europea, l’Agenda 2030 de l’ONU i l’Agenda Urbana Espanyola. Seguint aquesta línia, el sector també adverteix que «sense el suport necessari, es poden perdre fins a mig milió de llocs de treball en el sector, però, amb polítiques públiques adequades, es crearien uns 400.000 llocs nous».
El passat mes de juliol es van reunir els presidents de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), Juan Lazcano; l’Associació de Promotors Constructors d’Espanya (APCEspanya), Juan Antonio Gómez Pintado; el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), Lluís Comerón; el Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE), Alfredo Sanz, i els secretaris de l’àrea de Construcció i Serveis de Comissions Obreres, Vicente Sánchez, i UGT FICA, Jesús Ordóñez, amb el motiu de traslladar als responsables de l’habitatge les demandes contingudes en el comunicat esmentat anteriorment. Els representants també van subratllar que la millor manera de conciliar les necessitats d’eficiència energètica del parc edificat perquè sigui sostenible, accessible i funcional pel benestar i la salut de les persones i la necessitat ineludible de contenir la pèrdua massiva d’ocupació sobrevinguda per la pandèmia és utilitzar tota la potencialitat de la construcció.
El sector de la construcció és el segon en generació de llocs de treball
Juan Lazcano, president de la CNC, també va destacar la capacitat que té el sector de la construcció per ser una base d’una recuperació econòmica duradora.
Després de l’agricultura, és el sector que genera més llocs de treball del país, gràcies a la seva variada estructura empresarial i l’alta proporció de pimes i autònoms.
Només importa un 9% dels materials que utilitza.
Genera una activitat induïda d’1,92 euros per cada euro invertit i uns retorns fiscals al voltant del 50%
Disposa d’una estructura l’àmbit laboral al voltant d’un Conveni Col·lectiu Nacional, a una Llei de Subcontractació específica i a una Fundació Laboral paritària amb els agents socials. Fet que permet garanties de qualitat en els llocs de treball en un moment d’incertesa laboral.
Dona feina prop d’1,3 milions de persones de manera directa, tenint encara un enorme marge de creixement per equiparar-se a altres països del nostre entorn.
Els edificis són els majors consumidors d’energia de la Unió Europea, generen un 36% de l’emissió de gasos de l’efecte hivernacle.
El 75% del parc immobiliari es va construir abans de l’entrada en vigor de les primeres directives europees d’eficiència energètica i més de la meitat dels 10 milions d’edificis existents amb 25,7 milions d’habitatges no respon a cap normativa.
Un 10% d’aquests edificis necessita obres de conservació pel seu estat deficient i un 50% té problemes d’accessibilitat.
Menys d’1,5% del parc és de caràcter públic, fet que remarca la dificultat d’accés a l’habitatge.
Conclusions
Amb totes aquestes dades, el president del CSCAE, Lluís Comerón, va recalcar que «per activar l’economia, hem d’impulsar, urgentment, una onada de renovació urbana que durant els pròxims anys aconsegueixi que el nostre parc edificat doni resposta a les necessitats actuals, arribant a la taxa de rehabilitació anual del 3% que recomana la Unió Europea».
El sector de la construcció i edificació va demanar un «suport inicial i urgent, amb actuacions que impulsin i multipliquin la inversió privada amb fons públics, fins que puguin ser substituïts o complementats per programes de la UE». I, aquestes ajudes haurien de venir acompanyades de mesures fiscals i d’altre de caràcter normatiu «perquè l’escenari econòmic-jurídic-tècnic resultant afavoreixi el desenvolupament d’aquestes activitats de forma estable a llarg termini, comptant amb la participació dels operadors del sector».
Finalment, Alfredo Sanz, president de CGATE, destacava la necessitat que aquesta onada de renovació no sigui només energètica, sinó que també urgeix mobilitzar accions que incloguin a la salut, després que la crisi de la Covid-19 hagi posat de manifest aquestes mancances.
Font: Alimarket
