L’accés a un habitatge digne i adequat és un dret constitucional que es troba amenaçat al nostre país.
Actualment, l’habitatge és un dels problemes més freqüents i més urgents que cal solucionar. Els preus dels pisos s’han disparat en els últims anys i les famílies amb les economies més febles es veuen ofegats. La qüestió també afecta les generacions més joves, que veuen impossible emancipar-se quan el que es demana en concepte de lloguer o d’hipoteca equival a més de la meitat del sou que cobren.
L’accés a un habitatge digne és un dret humà bàsic. Tanmateix, la realitat és una altra. Avui dia vivim en un país on l’accés a l’habitatge es troba immers en el mercat immobiliari. I això no hauria de ser així, cal canviar la percepció que es té de l’habitança com un bé d’inversió i assumir que és un bé de primera necessitat. Les administracions han de promoure més polítiques que s’orientin a la promoció dels pisos de lloguer públic, mobilitzar els habitatges buits, apostar per la rehabilitació ecològica i eficient … Perquè tot ciutadà pugui viure en un habitatge adequat, assequible i segur.
És responsabilitat dels governs garantir aquest dret per la importància que té l’habitatge, i per aconseguir una societat cohesionada. Amb aquesta finalitat el Consell de Ministres va aprovar el dia 1 de febrer la primera llei d’habitatge, d’abast estatal. Una llei que busca garantir el compliment d’un dret constitucional i que preveu límits als preus del lloguer en zones tensades.
Per a les Nacions Unides, poder garantir un habitatge digne i adequat per a tothom és una prioritat. «Fer les ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles» és l’onzè dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Cal apostar per un habitatge accessible, eficient energèticament i que garanteixi l’accés de les persones als subministraments bàsics, com són l’aigua o la llum. Si no podem garantir un habitatge digne per a tothom, l’objectiu de ciutats i comunitats sostenibles no serà possible.
Eva Salvat, periodista
Foto: Projecte residencial de Garcia Riera a Tarragona.